Ampolles prehistòriques

Després de fer el “ronso” aquestes vacances em torno a plantar davant l’ordinador per parlar del que han estat tots aquests àpats plens de tiberi i de vi. Crec que mai havia acompanyat tants àpats amb vi i durant tant temps. Us ho explicaré.

Fa cosa d’un mes vaig trobar en el petit armariet de la cuina en que guardem els vins un vi blanc. Em va cridar l’atenció l’etiqueta tan polida que tenia i el seu color. Quan ja m’hi vaig fixar més vaig veure l’anyada. Posava 2007. Vaig tornar a mirar el color (ja saben els qui em coneixen que a vegades els confonc) per si era negre, però no. I de blanc, diguem que en tenia ben poc. Marró seria la millor aproximació. Vaig demanar als meus pares que feia un vi blanc guardat tant temps i em van dir que els hi havien regalat en el seus anys i que els hi feia gràcia guardar-lo. En el cas que siguis un amant dels vins i que fos un vi molt preuat o fet per guardar ho entendria però els meus pares l’haguessin obert algun dia pensant-se que es beurien alguna cosa interessant. El més interessant va ser que quan el vam obrir (perquè no vaig permetre que el guardessin més) va ser que tots dos estaven d’acord que aquest vi només serviria per cuinar. I és que no es tira res en aquesta casa…

Amb això vaig aconseguir que a cada àpat obríssim una ampolla de vi i que recordéssim els àpats fets aquestes festes com el dia en què vam encetar tal ampolla. També em va resultar sorprenent el llarg sobretaula que es va produir. Gran part perquè les vacances te les prens més relaxadament com també pel fet de dir més tonteries i tenir sobre la taula una cosa oberta expressament per l’ocasió. Ara només toca emplenar els forats que van deixar les ampolles amb noves troballes fetes per veure i no per guardar! Ah, mai havia fet tants viatges per tirar tant de vidre al contenidor groc (crec).

Bon any 2015 a tots i totes!!!