Benvinguts a Tolosa

macase
10 jun 2015
2 Min. de lectura

Bonjour à tous!

Us preguntareu perquè torno a escriure després de tant temps. La raó molt senzilla, deixeu que us ho expliqui….

Molts ho saben i molts no, el cas és que estic a França fent les pràctiques de l’Escola d’Hostaleria de Girona. Hi estaré dos mesos, concretament a Tolosa. Se que aprendre moltes coses, coneixeré a grans professionals i persones encantadores però també se que probablement no tornaré mai més a dir la lletra « R »com estic acostumat a pronunciar-la. La meva R, la de PaRdines, la de de SeRRa o la de MaRc. Aquí te la fan tirar quan entres al país…

Per no perdre-la de vista mai més penso que és un bon exercici reobrir el blog i a mesura que vaig escrivint també la vaig pronunciant. Espero que m’ajudi.

En conseqüència, també neix una nova lletra per substituir-la, o més aviat un so similar al de preparar la saliva des de la gola per escopir-la. Fer aquest exercici amb la gola no acostumada ho passes realment malament. I més, amb uns noms de companys de feina com: Cristof, Armand, Bernard, Serg, Frank…

El més difícil d’ells és el nom, pel que fa l’acollida crec que bastant bé. En Frank li diuen el maestro, encarregat d’ensenyar-m’ho tot, si, té molta paciencia el qual el fa ser una gran persona.

He explicat com es diuen els meus companys però no com em diuen a mi… trrrrrrrrr, el nom escollit i que contràriament al que podria haver estat no em desagrada en absolut és… Marco, que sonaria com una cosa així Maggggko.

Quan ja tingui més confiança i ja se n'hagin rigut de mi tot el possible després apareixeré jo i els faré repetir algun embarbussament com aquest:

En Ferran Ferrer feia foc i fum ferrant ferro fort

L'Enric és ric i es rasca el melic

Un carro carregat de rocs corria per la carretera

La venjança serà terrible…

Només he parlat de la feina. Doncs bé, també hi ha persones que m’ajuden a mantenir el català, aquests són la Berta, l’Ari, la Susan, en Sergi i en Gerard que també estan fent les practiques aquí en diferents restaurants i que coincidim a la residència. Ho fan tot una mica més fàcil, com aprofitar les rentadores i les secadores encara que al final un es posi els mitjons de l’altre.

Podria explicar més coses però les resumiré molt breument ja que els finals sempre costen:

- Aquí quan es diu que es dina s’esmorza (11:30h) i quan es diu que se sopa es berena (18:30h). A mi que no m’enganyin!

- He adoptat el formatge com a estil de vida i eina indispensable de supervivència. Començo a fer cara a vaca.

Finalment 4 fotacas de Tolosa amb descripció pròpia: