Bonjour m'sieurs-dames!

Avui l’entrada es basa en un seguit de situacions a “la brasserie”, per Tolosa i personals que em venen de gust explicar.

TU VEUX UN COUP DE BOULE FRONTAL, NASAL OU BUCAL? Com vols el cop de cap? Frontal, nasal o bucal? Dit en francès fa por, dit per un francès també, però quan és dit pel teu jefe de pràctiques corre. La veritat és que aquesta frase la vaig sentir dos cops en francès després d’anar a demanar la comanda als clients i no demanar la cocció de la carn (això que si no diuen res significa que és al punt no val aquí...). Sentia com un renec parlant de la cara però no en vaig fer massa cas, tot el contrari, vaig baixar el cap i vaig seguir treballant. Avui se m’ha ocorregut demanar què volia dir. I en el moment que m’ho ha dit m’he fotut a riure mentre intentava reviure el moment però encara reia més. De la que em vaig salvar, quines amenaces tan salvatges!

Estava jo esperant a la parada del bus (línia L16, gran línia) repenjat al meu arbre, ja que sempre deixo el banc de la parada per a la gent gran o la gent que no és tan gran i que no pensa com jo. El cas és que de cop i volta sento Magko Magko!! Em giro pensant que estarien cridant algú amb el mateix nom que jo, però no, em cridaven a mi, acollonant. Era en Frank i havia parat amb els quatre intermitents per dir-me que pugés que em portaria a la feina. Després em va dir si no l’havia sentit pitar en el moment que passava just per davant però jo li vaig haver de dir que no, perquè pel matí em costa aixecar el vol i perquè encara no em considero del tot popular a la ciutat de Toulouse com per estar pendent de qui pita i qui no per saludar-lo.

Una de les coses que estic orgullós durant els pocs dies que porto de servei és haver deixat “impecable” la camisa blanca. Vestim camisa blanca, sabates i pantalons negres. El primer que vaig pensar al dir-me que havia de vestir de blanc era saber quantes camises m’havia d’emportar per estar cada dia impecable. El que no sabia és que el restaurant proporcionava un davantal a l’hora de fer el servei però que igualment no em treu gens de mèrit perquè quan mengem no el porto. És per demostrar que no sóc un manasses, que visc al límit i que he fet bé de comprar-ne només dues. Vaig per la primera.

L’altre dia van venir tres catalans al restaurant! Em direu que és normal perquè Tolosa està molt a prop de Catalunya i bla bla bla però mai aconseguireu treure’m la il·lusió que em va fer veure’ls i poder parlar una bona estona el català. No sabria ben bé com definir la sensació, és com quan t’estàs pixant en un lloc públic, vas al lavabo pensant que estarà fet una merda i te’l trobes impecable. Doncs això, que no t’ho esperes però quan passa fots salts d’alegria.

Una de les flipades diferències i insòlites costums franceses és la PISCINE DE CHAMPAGNE. La pròpia paraula ho diu. La traducció seria COPON DE CHAMPAN o ORELLUDA DE XAMPANY. Una copa de l’òstia amb glaçons i xampany fins a dalt.

I parlant de piscines, ja han obert la de la residència! Per contra, s’ha posat a ploure després d’uns dies arribant als 30º. Espero algun dia poder-la gaudir més que vosaltres!

Aujourd'hui je n'ai pas beaucoup de photos pour montrer. Seulement je peux vous montrer une photo quand nous sommes allés à boire une bière dans le notre jour de repos. Ça ce tout.

À bientôt !

#Toulouse