Sense revetlla de Sant Joan però amb coses a explicar!

macase
25 jun 2015
3 Min. de lectura

Sabia que les eines d’un cambrer són sagrades. El dimarts dia 23 de Juliol del 2015, arribo a la feina, passo l’aspirador, la fregona i em vaig a canviar. Aquestes són les meves tasques a fer el dia que torno del repòs. Quan arribo a la sala novament dinem i en acabat de recollir ens posem els davantals per iniciar el servei. Avui no trobava el meu i he estat remenant un davantal quan de cop i volta sento… Tu veux mourir? Ja hi som… una altra amenaça gratuïta. “Aquest segur que no és Marc…” Sort que aquesta vegada no era dita pel cap de sala sinó per un cambrer, en Gill. Menys mal. Em vaig posar a riure mentre repetia el que m’havia dit i veia com es posava el seu davantal deixant la festa en pau. “Possessius” és la paraula exacta per definir els cambrers d’aquí. Pobre de tu que toquis les seves eines o et posis entremig del seu rang. Això si, quan fan una feina que has de fer tu sense voler es disculpen gairebé posant-se de genolls. Jo els hi dic que no hi ha problema, que ja està bé tenir el teu rang, però que una mica d’ajuda no passa res, que parlant la gent s’senten, que viure és compartir home!

Diumenge dia 21 de juny vam viure en directe la festa de la música de Toulouse. Tota una tarda amb música en directe pels carrers de Toulouse: salsa, reagge, rock, techno, minimal, entre d’altres, es podia escoltar pels carrers de Toulouse. Vam caminar molt, els diferents escenaris repartits ens hi van obligar, però va ser un cansanci ben portat i agraït. Una gran festa per reivindicar la música –i en directe- com també els artistes locals. Sens dubte un festival per tota la ciutat i per tots els públics, nosaltres ens hi vam sentir com a casa! Llàstima que a casa les cerveses són més barates, però bé, no ens queixarem, que almenys eren ben fresques.

En tres setmanes m’han canviat la nacionalitat diverses vegades. Sí, els clients sempre em pregunten d’on és el meu accent (accent del qual jo mateix me’l veig molt correcte i no entenc com c… saben que no soc d’aquí) i instants després deixen anar una suposició de nacionalitat de la qual sempre s’equivoquen i que no ho farien si em deixessin respondre primer. Els hi agrada jugar-se-la. M’hi hauria d’apostar diners si els hi agrada tant! Entre nòrdic i italià es mouen les principals apostes. Primer em canvien el nom i ara les arrels però jo sóc fort i no deixaré que m’afecti. Persistiré!

L’últim dia de descans vaig anar a córrer. Hi vaig anar just quan la Susan i en Gerard van anar a buscar l’assecadora de tots. Vaig sortir i vaig recórrer una part del Garona fins arribar a un dels principals ponts que el creuen, i després vaig entrar cap a dins la ciutat i vaig fer un tram més per un dels Canals, tornant pel mateix. Em pensava que havia fet un gran recorregut però quan vaig tornar vaig veure com la Susan i en Gerard sortien de recollir la roba. Va ser una decepció total. Els hi vaig demanar quan havien tardat i em van dir que entre 10 minuts un quart d’hora. Jo, sense cap noció horària i al veure que la realitat no superava l’expectativa vaig enfonsar-me. Com podia estar tan suat i haver corregut tan poc temps? Podia pensar que físicament no estic gaire bé però vaig acabar pensant que havia volat pels carrers de Tolosa.