La millor amiga de l'home

Fa unes setmanes, abans d’entrar a treballar vaig anar a fer una volta pel mercat de la plaça del Capitol. Vaig trobar una parada de llibres de segona mà. Sense voler em vaig plantar davant dels relacionats amb la gastronomia i la cuina. Xafardejant en vaig veure un de molt curiós que semblava diferent a la resta. Era un llibre de tapa dura i una mica més gran que un llibre de butxaca. L’autor és un conegut humorista i periodista francès anomenat Jean-Pierre Gauffre. Vaig fullejar-lo una mica i em vaig donar compte que descrivia un munt de paraules relacionades amb el vi però amb un toc d’humor i sarcasme. El vaig comprar, 3’5 € em van semblar pocs pels bons moments que podia passar llegint-lo.

El llibre defineix un llistat de paraules tècniques que en volten el vi i la vinya. Terminologia francesa necessària per saber què dir el dia que et trobes estancat sota una carpa en una fira de mostres de vi durant un dia de pluja. Encara que en facin befa de moltes coses penso que hi han veritats amagades. Una bona manera d’aprendre.

Us vull ensenyar algunes de les definicions perquè són d’allò més entretingudes:

“ Cave (celler o bodega): Pièce la plus importante de la maison “ (Amb això coincidim)

“ Bâtonnage : Pratique importée de l’univers sado-maso “. Pràctica que es realitza sobretot en els vins blancs. Consisteix a remoure les lies (llevats morts sedimentats) a causa de la fermentació perquè es barregin amb el vi i li proporcioni més untuositat i volum en boca. Aquesta pràctica es realitza amb un pal (bâton) i d’aquí el nom en francès (bâtonnage).

“ Bouteille : Contenant du vin, généralement en verre “. I del que després en treu aquesta afirmació: “La boueille -de vin- est la meilleur amie de l’homme”. Traduiré el raonament que en fa perquè val la pena.

- Alguns diran que aquest títol l’ostenta el gos. Desmuntem metòdicament aquesta teoria estúpida. Agafem una ampolla d’un gran Bordeus millésimé i un Labrador. La demostració és igualment vàlida amb un gran Borgonya i un Berger alemany. (que no s’enfadi ningú). Considerem ara un cos buit, simplement una taula i una cadira. Damunt la taula, situem un plat guarnit amb talls d’espatlla de xai, cuit com cal amb una mica d’all i julivert, acompanyades d’algunes patates trufades. Podem posar tot allò que ens faci bavejar al moment. Fem entrar en escena al labrador, o el Berger alemany. Esperem uns instants, un o dos minuts són suficients. Obrim la porta. El contingut del plat haurà desaparegut. El pretès millor amic de l’home ho haurà engolit tot, sense demanar si està bé, si està malament, si tens gana o si s’ha d’esperar a que li serveixis. Seguim l’experiment substituint aquesta vegada el gos per una ampolla de gran Bordeus - o gran Borgonya- al costat del plat amb el xai i les patates trufades. Tanquem la porta i esperem dos minuts. Entrem a l’habitació. Què podem veure? L’ampolla ha esperat sàviament la nostra arribada per deixar-se obrir i oferir els seus tresors acompanyant el deliciós àpat! Llavors, cal tornar a fer la pregunta ? -

Està clar que una única ampolla no tindràs res a fer davant d’un lladre que vingui a robar a la teva bodega. En aquest cas hauràs de ser tu, i no ella, qui practiqui un bon bâtonnage a l’home desconegut!

Apa, à la semaine prochaine!

Per si us interessa, deixo un video realment impresionant on s’aprecia la tècnica del bâtonnage:

#Toulouse #Bâtonnage