La Sidra passa la prova

Havíem d’inaugurar el primer any de fer sidra de la millor manera. El dissabte estàvem convocats tots els “recol·lectors de pomes” per tastar la bóta de 320l de sidra natural. El que volíem era fer sidra i que ens la poguéssim beure i ho vam aconseguir! Això comportava amenitzar el tast amb un dinar molt energètic que vam fer a una sala polivalent del poble, El dinar consistia en una amanida, mongetes seques amb llonganisseta i un trinxat de col i patata. A més a més uns grans entrecots cuits a la brasa moments abans de devorar-los. Quan dic grans entrecots faig referència a la magnitud i a la qualitat, la magnitud la podeu veure en les fotos, la qualitat m’heu de creure a mi.

Em quedo amb tot el “show”, perquè va ser un autèntic “show”, el fet d’omplir el got de sidra. Diguem que omplir només un got no valia la pena sinó que mínim se n'havien d’omplir 5 perquè la pèrdua de sidra en el procés sortís rentable. És per això que cada vegada que algú tenia el got buit mentre dinàvem s’aixecava i cridava: A PUAAAAAAR!!!!! I clar, un cop escoltes això, tinguessis el got ple, una cullerada de mongetes preparada o mitja llonganisseta a la boca havies d’empassar-ho tot per tenir temps a arribar a sota la barrica abans que et tanquessin l’aixeta. Penso que el dinar va ser del tot encertat, es necessitava molta energia per sortir a fora amb el fred que feia. Això si, la recompensa era majúscula i saludablement additiva.

Pel que fa el producte estrella del dinar, es podia beure. Es podia beure i no cansava en excés. El color era ataronjat groguenc, quan picava al got sortint de la barrica despertava unes petites bombolles fruit del carbònic integrat durant la fermentació. En boca per això no s’apreciava tant. L'olor era agradable i recordava a fruites blanques i fruites blanques amb os. La poma que diguem, era més apreciable en boca, tenint un atac i una evolució dolça i agradable. Ben el contrari un cop l’empassaves, ja que el post-gust resultava un pèl àcid i amargantejava una mica. Personalment el gust que deixava al final no m’agradava gaire i potser és per això que no podia deixar d’anar a “puar”. Cal dir també que en el transport de la barrica fins a la sala on dinàvem es va sacsejar i en ves de sortir un vi clar, sortia un vi enterbolit. Beure-se’l un cop reposat ha de ser una història ben diferent. Resultat final: immillorable per ser el primer any!

Gràcies a tots els assistents per fer-me gaudir d’aquest dia tan diferent i tan insòlit!

Deixo unes fotos del que va ser aquest dia:

#sidra #dinar #tastdelasidra